Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
Son Ferriol
Barri
Barri residencial de Palma (Mallorca), 5 km a l’E de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor i unit, de fet, al poble de sa Creu Vermella.
Sorgí, el segon decenni del segle XX, vora el cafè de can Tunis el barri és conegut també com a Can Tunis La primera església s’erigí el 1929 el 1953 esdevingué parròquia Sant Antoni i hom construí una nova església en 1957-59
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
soul
Música
Terme (que significa ‘ànima’) utilitzat pel folklore negre americà de mitjan anys cinquanta per indicar, originalment, una forma musical d’expressió aspra i poc polida, amb predomini de l’emotivitat sobre l’academicisme i l'intimisme de les lletres.
Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc
Francesc Rossell
Música
Músic.
Es formà a l’Escolania de Montserrat vers el decenni 1640-50 i entrà al monestir l’any 1646 Fou deixeble de Joan Romanyà És un dels compositors monserratins més notables de la seva època Es conserven d’ell tres villancicos de qualitat, de 4 a 8 veus
Santa Maria de Meià
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), a la conca de Meià, situat als vessants S del Montsec de Rúbies, a l’E del coll d’Orenga.
L’església parroquial de Santa Maria és la de l’antic priorat de Santa Maria de Meià El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30 El seu terme comprenia el poble de Peralba És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Joan Romanyà
Música
Músic.
Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies
Felice Casorati
Pintura
Pintor italià.
Després d’una etapa 1908-11 definible com a allegòrica i d’una altra 1911-15 en què s’interessà pel moviment futurista, assolí un equilibri molt personal entre forma i color, influït per Cézanne Retrat de la Germana , Museo Civico, Torí Al decenni del 1930 derivà cap a l’art abstracte
Jacques Tourneur
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen francès.
Fill del realitzador francès Maurice Tourneur, és autor d’una sèrie de films policíacs i fantàstics Cant people 1942, I walked with a zombie 1943, Out of the past 1947 Durant els anys cinquanta es dedicà al cinema d’aventures i als westerns i deixà l’activitat a partir del decenni següent
la Pau
Barri
Barri residencial de treballadors, al límit dels termes de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, és format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotgen 9 707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 És deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector
la Floresta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona