Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
David Ben Gurion
Història
Política
Polític israelià.
Influït des de molt jove per les idees sionistes i socialistes, després dels pogroms del 1905 s’establí a Palestina 1906 i treballà en les primeres cooperatives agràries jueves Durant la Primera Guerra Mundial en fou expulsat per les autoritats turques però, després d’una estada als EUA, hi tornà el 1918 amb la Legió Jueva, que collaborà amb la Gran Bretanya, nova potència metropolitana de Palestina S'establí a Tel Aviv i fou un dels fundadors del Partit Laborista Mapai i de la Federació Sindical Histadruth , que esdevingueren poderoses forces polítiques i econòmiques Competí amb Chaim…
Ismā‘īl I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1501-24), fundador de la dinastia safàvida.
Sota el seu govern el país esdevingué, per primera vegada des de l’expandiment de l’islam, un estat independent, fet al qual contribuí la declaració del xiisme imamita com a religió oficial, en oposició al sunnisme otomà
Johan Richard Danielson-Kalmary
Historiografia
Política
Historiador i polític finlandès.
Ensenyà a la Universitat de Hèlsinki i fou membre del parlament finlandès entre el 1907 i el 1914 Nacionalista fervent, s’oposà a la influència russa i influí molt en la declaració d’independència de Finlàndia novembre del 1917 Escriví diverses obres sobre la història finlandesa
Arnau de Morera
Història del dret
Jurisconsult.
Batlle general de València 1336 i vicecanceller El 1347 fou contrari a la declaració de Constança d’Aragó, filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó, com a hereva, i fou partidari del germà del rei, Jaume d’Urgell, pel qual fet fou desposseït del càrrec de vicecanceller Vers el 1340 escriví unes Notae super Foris Regni Valentiae
Auguste Marin
Literatura
Escriptor occità.
Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos
Jaume Llantà
Art
Artista.
Estudià primer pintura al taller del baró Gros, i a partir del 1828, a l’escola de belles arts Es distingí sobretot per les seves litografies, que produí en nombre considerable i lliurà al comerç Hom coneix en particular La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans 1835 i Una verge i la religió cristiana 1839
Pere Nicolau
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edat mitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló
Bartomeu Garí
Història
Cavaller.
Serví Pere IV el Conestable El 1464 fou tramès com a ambaixador a les corts de França per a comunicar-hi la declaració de traïdor contra Juan de Beaumont, a les de Borgonya per a sollicitar l’ajut dels seus ducs i a les d’Anglaterra per a negociar el casament de Margarida de York, germana del monarca anglès, amb el rei Pere
Joan Ermengol
Cristianisme
Abat de Sant Cugat del Vallès (1394-98) i bisbe de Barcelona (1398-1408).
Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa
Antonio Nariño
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític colombià.
Intellectual liberal, empresonat perquè traduí i publicà 1794 la declaració dels drets de l’home 1795-97 i perquè promogué la insurrecció de Nova Granada 1797, fou alliberat després de la revolució del 1810 i fou nomenat president de l’estat 1811 Centralista, s’enfrontà als federalistes, i més tard fou derrotat i fet presoner pels reialistes 1814 Alliberat, Bolívar el nomenà vicepresident de Colòmbia 1821
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina