Resultats de la cerca

Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió amb cavitat Instrument d’afinació indeterminada, generalment és de mides considerables i es construeix en diferents diàmetres, segons l’altura del so com més greu, major diàmetre En la seva construcció és molt important observar les pro porcions de l’aliatge dels metalls utilitzats per tal d’obtenir el volum de so llargament sostingut que li és propi Aquest instrument entrà a formar part de l’orquestra occidental al segle XX, com a adaptació de l’antic gong provinent de l’Àsia oriental Els millors exemplars de tam-tam xinès acostumen…

El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…