Resultats de la cerca

Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…

Influït per Honegger, compongué música escènica a la recerca d’un teatre total, amb elements cultes i populars, com les òperes còmiques Le Poirier de misère 1927, Ginevra 1942 i Puck 1949 Compongué també ballets, música simfònica, de cambra i de film

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a la televisió

Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson  Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres,  The Fallen Idol 1948, de Carol Reed  Les orgueilleux 1953, d’Yves…

Collaborà amb Jean Aurenche, i ambdós constituïren una sòlida base per al cinema francès de 1940-50, participant en l’obra de Claude Autant-Lara, en la de René Clément i en la de Jean Delannoy

Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955

Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost

Estudià a l’École des Beaux Arts, però parallelament inicià una carrera com a actor per la qual finalment s’inclinà El 1943 obtingué el seu primer paper en el film Le Voyageur de la Toussaint En el teatre formà part successivament de la Comédie Française 1942-46, de la companyia Renaud-Barrault, el Théâtre Hébertot, el Théâtre Edouard VII i el Théâtre de la Madeleine En cinema actuà en una cinquantena de pellícules, de les quals destaquen Maigret tend un piège 1958, de J Delannoy, Les Grandes Familles 1958, de D de la Patellière, La Mort de Belle 1961, d’E Molinari i La Peau…

Vida Format inicialment al Conservatori de Montpeller, posteriorment estudià contrapunt i fuga amb G Caussade al Conservatori de París 1913 i realitzà estudis de composició amb V d’Indy a la Schola Cantorum 1914-16 Integrant de l’anomenat Grup dels Sis , juntament amb L Durey, A Honegger, D Milhaud, F Poulenc i G Tailleferre, inicià la seva carrera de compositor amb els Tres interludis 1914 per a veu i piano basats en poemes de R Chalupt En la seva obra es poden observar tres fases La primera coincideix plenament amb els ideals estètics del Grup dels Sis pel que fa al rebuig de l’herència…

Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…