Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
nuvolada
![](/sites/default/files/media/FOTO/Nuvolada_CIC_2011_06_17_05008_1.jpg)
Nuvolada sobre el mar
© C.I.C -Moià
cuesta
![](/sites/default/files/media/FOTO/cuesta.jpg)
Esquema del relleu d’una cuesta: F , front; D , dors; CR , capa resistent
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma característica que resulta de l’erosió diferencial d’estrats densos i tous, generalment poc inclinats.
Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple
escala de Baumé
Física
Escala areomètrica proposada per Antoine Baumé l’any 1768, molt emprada en la determinació de concentracions d’àcids i xarops.
Són utilitzades dues escales referides a 15°C, segons que es tracti de líquids més o menys densos que l’aigua, definides per líquids més densos °Bé=145- 145/pes específic líquids menys densos °Bé = 140/pes específic - 130 on °Bé significa graus en l’escala de Baumé
arboç
![](/sites/default/files/media/FOTO3/arboç_arbust.jpg)
Arboç
jxandreani (cc-by-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust, de la família de les ericàcies, de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l’any verdes; les flors són blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i el fruit, la cirera d’arboç, també tardoral, és comestible.
Viu en alzinars poc densos
dens | densa
Matemàtiques
Dit d’un conjunt C totalment ordenat tal que entre dos elements qualssevol, a i b ∈C, hi ha un tercer element c.
Els conjunts dels nombres racionals ℚi dels reals ℝsón densos
part densa arreu
Matemàtiques
Part A d’un espai topològic T, tal que és densa respecte a T, és a dir, tal que Â=T, on  designa l’adherència de A.
Per exemple, els conjunts ℚi ℝ-ℚsón densos arreu de ℝ
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar
pèl caní
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Nardus_stricta.jpg)
pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid
coleta
Botànica
Alga verda, de l’ordre de les caulerpals, amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars erectes, enteres, en forma de fulla, prolíferes i anuals.
Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina