Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
desbastar
Oficis manuals
Treure les parts més bastes d’una cosa que hom ha de treballar o afaiçonar.
escalabornar
Tecnologia
En les operacions de conformació de metalls en calent, donar una primera forma a la peça de material en brut que acaba de sortir del forn, mitjançant un laminatge (en un tren d’escalabornar), un forjatge (en una premsa d’escalabornar), una estampació, etc.
escalabornar
Oficis manuals
Treure amb una eina tallant les parts més extenses i bastes (d’una peça, d’un bloc, de fusta, pedra, etc.), per començar a afaiçonar un objecte.
llambroixar
Oficis manuals
Rebaixar (les peülles de les cavalleries) abans de ferrar-les.
llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima de …
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
Sant Jaume (Graus)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina