Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
exclaustració
Dret canònic
Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària.
A diferència de la secularització, és temporal i no deslliga dels vots religiosos ni de la comunió amb l’orde respectiu
‘Abd Allāh al-Murtaḍā
Història
Valí de les Balears.
Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat 1076 per Al-Muqtadir de Saragossa Cap al 1087 es declarà independent Encunyà dirhems al seu nom
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Política
Grup polític de centredreta, catòlic i catalanista, creat a Barcelona el 1976.
Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980
John Holloway
Literatura anglesa
Poeta i crític literari anglès.
Influït per la poesia de Robert Graves, la seva obra tendeix més cap al mite que no pas al comentari social El seu primer volum, Poems 1954, s’inscriví dins del grup poètic The Movement, del qual es deslligà en reculls posteriors, com Planet of Winds ‘Planeta de vents’, 1977 Publicà també crítica literària Narrative and Structure , 1979 The Slumber of Apollo , 1983
Camilo de Almeida Pessanha
Literatura
Poeta simbolista portuguès.
D’inspiració verlainiana, es destaca per la musicalitat velada i el to resignadament malenconiós dels seus versos Enfront de l’excés de tensió sentimental dels postromàntics, deslliga els seus estats d’ànim de qualsevol circumstància concreta, cercant l’elusió insinuant i l’associació subtil de sensacions i paraules La seva obra lírica, molt breu, fou publicada el 1920 amb el títol de Clepsidra Amb caràcter pòstum aparegué una recopilació d’assaigs sobre la cultura xinesa China 1944
Pere Torné i Esquius
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…
Joan Sarriera
Història
Cavaller.
Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars 1462 lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona Alliberat, fou batut a Llagostera El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’…
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de la regió,…