Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Joaquim Ventalló i Vergés
Literatura catalana
Periodista, assagista i novel·lista.
Vida i obra S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari “El Mal Temps”, i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà a “L’Estevet” 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, “La Rambla” 1925-30, “L’Esport Català” 1925-27 —on signava August Berenguer —, “Mirador” i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de “L’Opinióo, hi escriví regularment des del 1928 Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana 1931, se’n separà el 1933 per formar el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Diri-gí el diari “L’Opinió” 1931-34 i, més tard…
Bartomeu Torres i Gost
Literatura catalana
Assagista i historiador.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera, al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més de…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Assagista i narrador.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
Joaquim Marco i Revilla
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona 1958, d’on fou catedràtic de literatura espanyola Fou lector de castellà a Liverpool 1961-62 Com a poeta en castellà — Fiesta en la calle 1961, Abrir una ventana a veces no es sencillo 1965, Algunos crímenes y otros poemas 1971, Aire sin voz 1974, Esta noche 1978, El significado de nuestro presente 1983, El muro de Berlín 2003, Poesía secreta1961-2004 2010 i Variaciones sobre un mismo paisaje 2012— combinà el realisme amb una lírica imatjada Crític i historiador de la literatura catalana i castellana, collaborà a Destino ,…
,
Josep Faulí i Olivella
Literatura catalana
Periodista, assagista i crític literari.
Vida i obra Doctor en filologia catalana Collaborà en diverses publicacions “Tele-estel” 1966-70, La Vanguardia , Destino i Serra d’Or Fou redactor en cap del Diario de Barcelonal , on portà una pàgina setmanal dedicada als llibres catalans 1962-76 Primer director del diari Avui 1976-77, el tornà a dirigir entre el 1986 i el 1987 Cofundador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona 1987 Fou un dels impulsors de la recuperació del català als mitjans de comunicació després de la dictadura franquista Des del 1980 fou secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona…
Isidor Macabich i Llobet
Literatura catalana
Poeta, assagista i folklorista.
Vida i obra Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot Canonge arxiver d’Eivissa 1913, fundà el Centre d’Acció Social, i, el 1919, la Federació catòlico-agrària d’Eivissa A partir del 1901 publicà multitud d’articles periodístics de tema divers a la premsa local, especialment al “Diario de Ibiza”, del qual fou redactor en cap La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La…
José Corredor-Matheos
Literatura catalana
Crític d’art, poeta en llengua castellana i traductor.
Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984…
Jaume Miravitlles i Navarra
Literatura catalana
Assagista.
Vida i obra Fou militant independentista i intervingué en els fets de Prats de Molló, la qual cosa l’obligà a exiliar-se a París, on intervingué coma actor en diversos films de Luis Buñuel Retornà a Barcelona el 1930 i collaborà a “L’Opinió”, “L’Hora” i “La Humanitat” Mantingué actituds radicals, tot i que acabà integrant-se a ERC Durant la guerra fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, després, comissari de propaganda de la Generalitat Exiliat el 1939, dirigí, a França, la revista catalana El Poble Català S’establí finalment als Estats Units, on representà el Govern de la…
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Crític literari, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors de la revista d’avantguarda “Hèlix” 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a “Ginesta” i “Mirador” Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del 1939 fou designat…
Nèstor Luján i Fernández
Culturcat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any…
,