Resultats de la cerca

Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…

Estudià les dissociacions a altes temperatures de diverses substàncies i les propietats del silici i del bor obtingué alumini 1857 Analitzà substàncies orgàniques, com ara resina, creosota i toluè

De procedència social molt humil, fou autodidacte Membre de la Resistència francesa, el 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome El 1969 passà al Parti Socialiste i del 1975 al 1981 estigué al càrrec de les relacions exteriors del partit El 1982 entrà en el govern com a ministre d’afers socials El 1983 ocupà l’alcaldia de Nevers i fou ministre d’economia en dos períodes del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992 A l’abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substitució d’Edith Cresson, càrrec que abandonà un any després en mans del gaullista Édouard Balladur arran de la derrota…

Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

La pellícula C’est quoi la vie , del director francès François Dupeyron, guanya la Concha d’Or del festival de Cinema de Sant Sebastià, mentre el seu protagonista, Jacques Dufilho, rep la Concha de Plata Com a millor actriu és premiada Aitana Sánchez-Gijón per Volavérunt , decisió que és acollida amb protestes pel públic i la crítica que assisteixen a la cerimònia de lliurament dels premis del festival, el qual per primera vegada se celebra al nou edifici Kursaal, dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo La Concha de Plata a la millor direcció és compartida per Michel Deville per…

Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…

Nomenat mestre de l’escola de Tuïr l’any 1780, actuà com a empresari de les representacions teatrals celebrades a benefici de l’església, i al seu voltant s’aplegaven els dramaturgs més importants del període neoclàssic del Rosselló Grup de Tuïr Fou un fervent partidari de la Revolució des del començament, i el 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats Almenys des del 1792 féu d’impressor i estampà diverses obres literàries, l' Ordo divini officii 1797 del bisbe constitucional de Perpinyà Gabriel Deville i el Calendari curiós i…

Vida i obra Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780 Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló l’anomenat Grup de Tuïr A més, l’interès d’Agel pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix és el cas de la traducció catalana de la tragèdia de Racine Esther 1792, de Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista 1796 i de la…