Resultats de la cerca

Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies antiga Vienesa i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàllia 324-337

Les diòcesis i algunes congregacions i comunitats religioses solen publicar gallofes anualment, en les quals inclouen sovint, al final, una relació de llurs clergues o religiosos

Canonge arxiver de la catedral de Sogorb, publicà articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia 1964 i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón 1974

Fou seu episcopal visigòtica des de la fi del s VI, com a fragmentació de la d’Elx, ocupada pels bizantins Només se'n coneix un bisbe, el 610 Sanable Després del 622 s’uniren novament ambdues diòcesis sota un sol bisbe

A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona

Regí les diòcesis d’Osca 1384-93, de Vic 1393-1400 i de Sogorb 1400-09 Assistí al concili de Perpinyà 1409 Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat

Abans de la reforma del conciliII del Vaticà, les velacions només es podien usar fora dels temps d’advent i de quaresma, i hom anomenava obrir o tancar velacions el fet de permetre, o no, l’esmentada cerimònia, la qual, d’altra banda, no ha estat mai pròpia de les diòcesis catalanes

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten