Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Dia de la Constitució
Història
Dia festiu del Principat d’Andorra que anualment commemora l’aprovació de la Constitució del 1993.
Començà a celebrar-se el 1994 cada 14 de març, dia del referèndum amb què s’aprovà la carta magna andorrana, i fou declarat oficialment el 1998 Tot i això, ni la Constitució andorrana ni cap llei esmenten de manera explícita cap dia o festa nacionals del Principat Fins a l’aprovació de la Constitució, el dia de Nostra Senyora de Meritxell 8 de setembre feia la funció de festa nacional, caràcter que des d’aleshores comparteix amb el Dia de la Constitució
25 d’abril
Història
Nom que rep la commemoració anual de la batalla d'Almansa com a símbol de reivindicació de les llibertats i de les institucions perdudes dels valencians.
Els anys de la Segona República, el partit Acció Nacionalista Valenciana fou el primer a proposar la data com a dia de dol i reivindicació La proposta rebé una resposta favorable de nombrosos municipis del País Valencià A partir de la Transició espanyola, Acció Cultural del País Valencià reprengué aquesta reivindicació, i des del 1982 en promou la celebració amb diversos actes en nombroses ciutats valencianes Cal destacar-ne la de l’any 2007, amb motiu del tres-cents aniversari de la batalla L’any 2016 el govern valencià assumí, per primera vegada, el caràcter institucional…
idus
Història
Primer dia de la tercera, i darrera, de les parts en què el calendari romà dividia els mesos.
Fora de març, maig, juliol i octubre, en què coincidien amb el dia 15, les idus corresponien al dia 13
setges de Girona
© (CC0)
Història
Nom amb el qual són coneguts els tres setges a què fou sotmesa la ciutat de Girona durant la guerra del Francès per part de les tropes napoleòniques.
Deixada de banda, inicialment, per les forces napoleòniques, Girona fou encerclada el 20 de juny de 1808 per una força de 5000 homes comandada pel general Duhesme però, malgrat el mal estat de les fortificacions, els 300 soldats del regiment Ultònia, amb l’ajut de la població civil, assoliren de rebutjar els atacs L’endemà Duhesme es retirà a Barcelona, on reorganitzà les forces i preparà un segon setge —amb 6000 homes, als quals se n'afegiren 5000 de manats per Honoré de Reille —, iniciat el 22 de juliol de 1808 Els gironins, auxiliats per les tropes del general Milans i pel sometent de l’…
conspiració de la Pólvora
Història
Conjura organitzada per catòlics anglesos contra Jaume I d’Anglaterra, per fer volar el parlament el dia de la sessió inaugural (5 de novembre de 1605).
Robert Catesby amb quatre conspiradors més, per tal de fer cara a la intolerància religiosa, excavaren un corredor sota Westminster i hi collocaren més de 20 barrils de pólvora Descobert el complot just a la vigília, els organitzadors foren jutjats i executats El fet intensificà el recel anticatòlic i el 1606 el parlament establí un dia d’acció de gràcies, que hom celebra encara actualment
feriat | feriada
efemèrides
Història
Entre els antics, llibres en què eren registrats dia per dia els esdeveniments de la vida d’un personatge.
festa dels traginers
Folklore
Història
Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni Abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.
Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes Havent…
República Catalana
Història
Règim proclamat des del palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià el dia 14 d’abril de 1931, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.
Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid —Nicolau d’Olwer, Marcellí Domingo i Fernando de los Ríos— es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista Les successives fórmules emprades foren primer, la proclamació de “l’Estat Català, que amb tota cordialitat…
any de l’Encarnació
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de març.
En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'estengué a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina