Resultats de la cerca

Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva  ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…

Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions…

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb…

Pertany a la pintura dita naïf El 1921 fou donat a conèixer per Le Corbusier i els pintors puristes Diaghilev li encarregà les decoracions per a Apollo musàgeta El seu estil és cenyit, d’un arabesc recarregat i d’una certa rigidesa rítmica

Conreà els temes folklòrics i històrics dins un estil decorativista i s’adherí al grup Mir Iskusstva Com a escenògraf collaborà amb els ballets de Diaghilev i féu les decoracions per a la Consagració de la Primavera 1913 El 1920 es traslladà als EUA

Muller del pintor Mikhail Larionov , s’establí a París el 1914 La seva obra, es caracteritza per un colorisme cubista, inspirada en el folklore rus Dissenyà decoracions per als ballets muntats per Diaghilev Le coq d’or 1914, Sadko 1916, Núpcies 1923, L’ocell de foc 1926

Estudià violí a París fou membre de les orquestres Colonne i de l’Opéra Comique Al capdavant de l’orquestra dels ballets Diaghilev, recorregué Europa i els EUA Dirigí la Boston Symphony Orchestra 1919-24 i la de San Francisco 1935-52 Enregistrà diversos discs i divulgà la música francesa

Deixebla de Fokin, formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1910 i formà parella amb VNižinskij Estrenà Scheherezade de Rimskij-Korsakov El 1911 formà companyia pròpia i assolí un èxit mundial amb Le martyre de Saint-Sébastien , que Debussy escriví per a ella També féu teatre en prosa i coreografià el Bolero de Ravel