Resultats de la cerca

Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…

El tenyit amb aquest colorant és fet per emprimació de la fibra, principalment cotó, amb una solució alcalina de β-naftol que contingui oli de vermell turc, posterior assecatge del teixit i immersió en un bany, refredat amb glaç, d’una solució de la sal de diazoni de la p- nitroanilina Aquest colorant és també conegut com a vermell para o vermell al glaç

Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l’any 1858, encara avui és l’únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni La diazotació és duta a terme a temperatura baixa de 0° a 5°C per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l’amina encara lliure copulació

Aquest grup resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina primària o secundària aromàtica, en solució neutra o alcalina, com a conseqüència de l’atac electrofílic de l’ió diazoni sobre el nitrogen de l’amina

Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni

És obtinguda a partir de la sal de diazoni derivada de l' o -dianisidina i 4-hidroxi-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada com a colorant i com a reactiu analític per a detectar magnesi

És preparada a partir de la sal de diazoni derivada de la o -toluïdina i del 4-amino-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada per a tenyir cotó i raió viscós, com a reactiu analític per a detectar Al, Mg, Hg, Ag i U i com a colorant biològic

Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb

És la sal sòdica de l’àcid obtingut per copulació de la sal de diazoni de la benzidina amb l’àcid 4-aminonaftalensulfònic Presenta coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó Fou el primer colorant sintètic emprat per a tenyir directament aquesta fibra És soluble en alcohol i poc soluble en aigua Té també aplicació en anàlisi química com a indicador acidobàsic, amb un viratge de blau a vermell en l’interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0