Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Miquel Ambrosio Zaragoza
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics conegut pel nom d’Ambrós.
Estudià magisteri fins el 1939 i després de la Guerra Civil Espanyola es dedicà un temps a feines del camp en l’explotació familiar El 1946, després de treballar durant uns quants mesos per l’Editorial Valenciana amb el còmic de la seva creació El guerrero del antifaz , es traslladà a Barcelona, on collaborà amb el guionista Frederic Amorós en dues sèries d’èxit El Caballero Fantasma i El Jinete Fantasma Contractat a la primeria dels anys cinquanta per l’Editorial Bruguera, des de l’any 1956 treballà amb el guionista Víctor Mora en les aventures d’ El Capitan Trueno , sèrie que aconseguí un…
corba
Cartografia
Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
La corba clinogràfica representa el valor mitjà dels pendents en els diferents punts d’una regió geogràfica, en funció de les altures corresponents La corba de nivell és la més important És emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal L’equidistància o la separació entre cada dues corbes de nivell és en funció de l’escala del mapa Cada cinc corbes hom en dibuixa una de més gruixuda per comprendre més fàcilment el relleu La corba de pendent general representa la inclinació d’un terreny i és obtinguda a partir de…
Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…
Josep Oriol Mestres i Esplugas
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de Gràcia 1853…
Torre de Das
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta torre, anomenada “la torreta”, són aigua amunt del poble de Das, en l’antic camí del coll de Jou, prop de la casa de la Pardinella i a tocar del torrent de la Coma Oriola abans de convertir-se en la Valira El lloc de Das, escrit amb la forma Adaz , és esmentat al segle X, concretament l’any 965, en l’acta testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya, com a límit de l’alou d’Urús, que aquest comte llegà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Tanmateix, la torre de Das no apareix documentada fins al segle XV, tot i que el seu origen és força antic aquesta construcció fou…
Francesc Barceló i Caimaris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu Històric Municipal…
, ,
El ojo de cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 91 min., dirigida per Antonio Santillán Esteban.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT A través de l’ull d’un mort de William Irish GUIÓ José Antonio de la Loma, Joaquina Algars, Ignasi FIquino FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Liza MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Casas i Augé INTERPRETACIÓ Carlos López Moctezuma Enrique, Armand Moreno l’inspector, Manuel Fernández Pedrito, Beatriz Aguirre Clara, Carolina Jiménez l’esposa de l’inspector , Miguel Fleta l’agent, Jesús Colomer el cambrer, Josep Sazatornil, Saza el tintorer ESTRENA…
Lluís Rigalt i Farriols
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la del seu…
Joaquim Renart i Garcia
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Museologia
Dibuixant, daurador, decorador i col·leccionista.
Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren…
Isabel Bas i Amat
Disseny i arts gràfiques
Tennis de taula
Dibuixant i jugadora de tennis de taula.
S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita 1956 la sèrie d’aventures Matildita, el terror del barrio des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera Tiovivo, Din Dan i El Capitán Trueno En el període 1966-67 també publicà les sèries Els Yeyés , a la revista …
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina