Resultats de la cerca

Té una longitud d’uns 190 km, i tot el curs discorre dins de la zona protegida del delta del Yukon

És la continuació del riu Lerma i discorre pels estats de Jalisco i Nayarit Forma la cascada de Junacatlán i desguassa a l’oceà Pacífic, prop de la ciutat de La Concha

Constituïda per una plana on destaquen petits turons testimonis com el mont Auxois , i drenada pel riu Serein, que discorre encaixat en el sòcol cristallí És una àrea d’economia essencialment ramadera que aprofita les pastures de tota la comarca

Continuació de la vall de Miarnau, rep aquest nom, aigua avall del mas de Jaume Tarragó, entre les serres dels Masos de Flix i de les Vallfenoses Discorre en direcció S, per desguassar a l’Ebre, al toll de Sebes

Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l' estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l' estany d’Estats , i continua fins al seu desguas a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m

El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts al S de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol

Neix al serrat del Puig i discorre entre el serrat de l’Espelta i el Grony de la Torre Desguassa a la riera de Passarell, a l’altura del Molí d’en Pujol Prop del seu desguàs, als afores de Moià, hi ha el pont de les Graus, d’estil romànic i un únic arc A la cara de ponent té gravat l’any 1805, i abans hi passava el camí ral

Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial

És autor dels capitells del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190 Ell mateix es representà en un pilar del claustre esculpint un capitell corinti, amb una inscripció que l’identifica probablement també es refereix a ell l’emblema d’un cadell gravat a l’escut d’un guerrer, en un altre capitell La varietat i la profusió ornamental de la seva extensa temàtica discorre des de les formes corínties a les de grans entrellaçaments perlejats que emmarquen representacions de fauna fantàstica, lluites de guerrers, escenes preses de la vida real i de temes històrics de la…