Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
responsabilitat jurídica
Dret
Obligació que hom té de respondre dels danys o perjudicis conseqüents d’actes propis o d’altri.
En virtut de la diferent intensitat d’aquests danys o perjudicis hom hi distingeix entre responsabilitat civil i responsabilitat penal
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
formigó pretesat
Construcció i obres públiques
Formigó al qual, de manera prèvia a la seva utilització, hom ha introduït un estat inicial favorable de tensions, normalment mitjançant el tesat d’armadures actives.
Hom distingeix entre formigó pretesat, quan és pretesat amb armadura pretesa, i formigó posttesat, és a dir, pretesat mitjançant armadura posttesa
espectre de raigs X
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 4 i 10- 8 m.
Hom hi distingeix la part tova longituds d’ona grans i la part dura longituds d’ona petites de l’espectre
mardà
Heràldica
Mascle de l’ovella.
En heràldica el mardà es distingeix de l’anyell, el moltó i l’ovella perquè porta les banyes corbades en voluta
monocasi
Botànica
Cima en què cada eix successiu n’origina solament un.
Segons la disposició de les ramificacions, hom distingeix quatre tipus de monocasi el drepani, el cincí, el ripidi i el bòstrix
bastigi
Construcció i obres públiques
Armadura, marc, bastiment, fet amb llistons, especialment el que serveix de suport a un plafó de la mateixa amplada i alçada.
El bastigi es distingeix del marc pel fet que és collocat darrere el plafó o entre dos plafons i resta amagat
molses
El cicle vital de les molses
Botànica
Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides, de simetria radial i amb el protonema ben desenvolupat i generalment filamentós.
Tenen càpsules amb columella i sense elàters Hom hi distingeix els ordres de les andreeals, de les brials i de les esfagnals
ferro
Tecnologia
Fulla de ferro una mica corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per allisar o per a netejar les pells.
Hom distingeix el ferro de ferrejar , de tall mort, i el ferro d’escarnar , de tall viu i una mica més llarg
opistògraf
Escriptura i paleografia
Llibre imprès en cadascuna de les cares dels fulls.
En bibliotècnia hom els distingeix dels anopistògrafs , impresos només en una de les cares, i que sovintegen en llibres xinesos i japonesos