Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
metafísic | metafísica
Filosofia
Que ultrapassa el domini de l’experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica.
Joan Duns Escot
© Fototeca.cat
Filosofia
Teòleg i filòsof escocès, conegut també per Duns Scotus i anomenat Doctor Subtilis.
Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la…
dualisme
Filosofia
Religió
Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme
Albertino Mussato
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià.
El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris anomenada posteriorment Historia Augusta i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia
felicitat
Filosofia
Estat de l’ànim plenament satisfet.
La noció de felicitat ha desenvolupat un paper en la història de l’ètica sobretot entre les morals antigues que hom pot caracteritzar com a eudemonistes, fins al punt que les doctrines filosòfiques han estat configurades segons la manera com cadascuna creia que hom podia aconseguir la felicitat Així, segons l’hedonisme i l’epicureisme, hom l’aconsegueix mitjançant el plaer segons Sòcrates, Plató i Aristòtil, mitjançant la raó segons l’estoïcisme, mitjançant el domini del dolor i de les passions segons el cristianisme, mitjançant el sacrifici i la caritat etc
Miquel de Monserrate
Filosofia
Literatura
Judaisme
Cristianisme
Escriptor i filòsof eclèctic judeoprotestant.
Fugí a Amsterdam per tal de poder practicar lliurement el judaisme Però, mal rebut pels seus correligionaris, es passà al protestantisme, religió sobre la qual escriví diverses obres, especialment la Christiana confesión de la fe Leiden, 1692, In Coena Domini la Haia, 1692 i Aviso sobre los abusos de la Iglesia romana la Haia, 1633, obres particularment dures contra la inquisició castellana El 1645 tornà parcialment al judaisme, i feu imprimir secretament a la Haia Misericordia David fidelis , on procurà compaginar judaisme i cristianisme Fou impugnat pel protestant italià…
Aristip de Cirene
Filosofia
Pensador grec.
Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per…
Antístenes
Filosofia
Pensador grec.
Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…
Giambattista Vico
Filosofia
Filòsof italià.
D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni 1725 era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix pels corsi e…