Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
funció contínua a la dreta en un punt
Matemàtiques
Funció f:D⊂ℝ→ℝtal que per al punt a en qüestió satisfà que donat un ε>0 existeix un δ(a,ε)>0 tal que si |x-a|<δ, amb x>a, aleshores |f(x)-f(a)|<ε.
derivada a la dreta d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f:D ⊂ℝ→ℝi un punt a ∈D, límit, si existeix, del quocient [f(a+h)-f(a)]/h, quan h tendeix a zero mantenint-se estrictament positiu, h>0
.
Hom empra aleshores la notació f´ d a
tronc
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base.
Hom l’anomena tronc de con, tronc de piràmide o tronc de prisma , respectivament
prisma
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són perpendiculars…
derivable
Matemàtiques
Dit d’una funció que admet derivada.
Més exactament, hom parla de funció derivable a l’esquerra o derivable a la dreta en un punt si la funció té derivada a l’esquerra o a la dreta en aquest punt, respectivament Hom diu que una funció és derivable en un punt si hi és derivable a l’esquerra i a la dreta Hom parla també de funcions derivables en un interval obert o tancat f és derivable en l’interval obert a,b si és derivable en tot punt d’ell, i f és derivable en un interval tancat a,b si és derivable en a,b i ho és a la dreta de a i a l’esquerra de b
polígon
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix un angle…
quadrant
Matemàtiques
Cadascuna de les quatre parts en què un pla és dividit per dos eixos de coordenades rectangulars.
Són anomenats primer, segon, tercer i quart quadrant , prenent com a primer el superior de la dreta i comptant-los en el sentit antihorari
màquina de Turing
Matemàtiques
Màquina formada per una cinta il·limitada, dividida en cel·les, i per una capsa negra amb un cap lector.
Procedeix de la següent manera elemental A cada cella de la cinta hom pot escriure un 0 o un 1 Aleshores, la màquina de Turing, segons l’estat intern de la capsa negra i del símbol que llegeix el cap lector, pot pendre una de les cinc decisions següents 1, escriure un zero a la cella llegida pel cap lector, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 2, escriure un 1 a la cella, esborrant abans el que pugui haver-hi escrit 3, donar un pas cap a la dreta 4, donar un pas cap a l’esquerra 5, aturar-se Una màquina de Turing és, doncs, una matriu com ara Aquesta matriu actua de la forma següent…
superíndex
Matemàtiques
Índex que hom col·loca sobre un símbol, generalment a la dreta.