Resultats de la cerca
Es mostren 7689 resultats
riera d’Osor
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix llit fluvial
riu de Sallent
© Fototeca.cat
Riu
Curs fluvial de Coll de Nargó (Alt Urgell), afluent, per la dreta, del Segre.
Es forma per la reunió de diversos torrents que davallen de les serres de Sant Joan i Setcomelles el seu principal afluent és, per la dreta, el riu de Valldarques
Caroní
Riu
Riu de Veneçuela, afluent de l’Orinoco per la dreta (925 km).
Neix als contraforts occidentals del mont Roraima, a la serra Pacaraima, i flueix en una direcció general oest en arribar a la Gran Sabana, gira vers el nord, i aigua avall rep, per la dreta, el riu Churun, i després, per l’esquerra, el riu Paragua Desemboca a Puerto Ordaz Amb el nom del riu ha estat designada una part del territori de la missió de Guaiana encomanada als caputxins catalans 1680-1817
isoscelat | isoscelada
Heràldica
Dit de l’escut format per rengles o ordres —generalment quatre o sis— de triangles isòsceles capiculats i d’esmalts alternats.
Hom parla de l' isoscelat en pal quan els triangles isòsceles d’un mateix esmalt resten collocats un sota l’altre, en pal
Maxwell Scherer Cabeleiro Andrade
Sporgraphic / Dreamstime
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Maxwell.
Defensa lateral esquerre, fitxà pel FC Barcelona 2009-12 procedent de l’Inter de Milà Disputà 57 partits de Lliga amb el Barça i guanyà dues Copes d’Europa 2009, 2011, dos Mundials de clubs 2009, 2011, dues Lligues 2010, 2011, una Copa del Rei 2009, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i tres d’Espanya 2009, 2010, 2011 Al gener del 2012 fou traspassat al París Saint-Germain
floronat | floronada
Heràldica
Dit de la creu i del mont amb les extremitats o el cim, respectivament, acabats en forma de cap de flor de lis.
Arthur C. Clarke
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès de ciència-ficció.
En el seu primer relat, Extra terrestrial Relays 1945, descrivia un sistema de comunicacions per satèllit molt semblant a l’actual La majoria de les seves narracions palesen un considerable bagatge científic i tècnic, però algunes d’elles, com The City and the Stars 1956, són d’un caire més aviat filosòfic També ha conreat la divulgació científica The Coast of Coral , 1956 i l’assaig Profiles of the Future, 1962, Man and Space , 1964 Altres obres seves són Islands in the Sky 1952 i Rendez-vous with Rama 1973 La narració curta The Sentinel serví a Stanley Kubrick com a base del guió de la…
el Ser
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta, que neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa).
Travessa després el terme de Sant Ferriol on rep el riu Tort per la dreta i entra al Gironès pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Capmajor dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta i desemboca al seu collector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú
riu de La Hoz
Riu
Curs fluvial de la Vall de Cofrents, afluent del Xúquer per la dreta.
Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada
àmfora
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina