Resultats de la cerca

Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París 1867 El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample En seria continuador unitari Josep Ribas i Anguera 1866-1909 i la seva vídua fins el 1936

Treballà al servei de la cort La seva obra es caracteritza per les marqueteries de coure, de carei o d’estany, i pels ornaments de bronze cisellat i daurat mascarons

Treballà a Londres Creà un estil de mobiliari conegut per estil Chippendale , que assolí el màxim apogeu entre el 1750 i el 1770 i que es caracteritza per l’eclecticisme manlleus a l’estil holandès i rococó francès, incorporació d’elements gòtics i xinesos i per l’ús freqüent de la caoba Adquirí una gran anomenada amb la publicació de The Gentleman and Cabinet Maker's Director 1754, recull de dissenys de mobles destinat a un públic ampli i que definí l’estil Chippendale

Format a França, treballà a diferents països d’Europa Es destacà principalment en els treballs de marqueteria La seva millor època correspon als anys 1780-90 Escriptori de Lluís XVI Musée de Versailles, Escriptori de Caterina II Musée du Louvre

Residí a Girona Efectuà un extens repertori d’arquetes per a joiells, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls Exposà repetidament a Barcelona, a diversos llocs de Catalunya, a Madrid, a París i a Buenos Aires

Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art L’any 1933 exposà al Casino Independent Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965 L’any 1968 feu una nova exposició a Moscou

Fundador i cap de l' escola de Nancy La seva producció fou reconeguda i acceptada des de l’Exposició Universal de París del 1889, on presentà, entre altres, el Vas Orfeu i Eurídice Musée des Arts Décoratifs, París La flor és l’element decoratiu per excellència en tota la seva obra, tant en vidre com en moble El seu taller fou un dels centres més importants de l’Art Nouveau en arts decoratives i especialment en el treball del vidre

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a Ciutat de Mèxic…

Fou deixeble d’Oeben, el qual succeí a la seva mort, i passà a ésser la figura més important dels estils Lluís XV i Lluís XVI Foren famosos els seus petits burós i secreters, i els escriptoris de cilindre, amb esplèndides marqueteries i aplicacions de bronze, entre els quals es destaca l’escriptori de Lluís XV, començat per Oeben Musée du Louvre

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós