Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
electronegatiu | electronegativa
electronegatiu | electronegativa
Química
Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que, per excés d’electrons, té càrrega negativa.
efecte inductiu
Química
Efecte degut a les diferències d’electronegativitat entre els àtoms que formen un enllaç covalent.
Si els dos àtoms són idèntics, la màxima densitat electrònica és al centre de l’enllaç, però, si no ho són, els electrons es troben desplaçats vers l’àtom més electronegatiu i apareix en la molècula un moment dipolar
hidrometal·lúrgia
Tecnologia
Tècnica metal·lúrgica extractiva en fase líquida.
Consisteix a dissoldre el metall mitjançant un dissolvent selectiu lixiviació i la posterior precipitació per electrodeposició, per addició d’un metall menys noble però més electronegatiu o per reducció amb hidrogen o altres substàncies reductores La hidrometallúrgia redueix els problemes de corrosió atmosfèrica, permet l’ús de minerals pobres i dóna metalls relativament més purs que altres procediments extractius
nombre d’oxidació
Química
Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una
halogen
Química
Qualsevol dels elements químics del grup VII A de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).
Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +…
protecció catòdica
Química
Procediment de protecció d’estructures metàl·liques contra la corrosió consistent en la polarització negativa de l’estructura amb relació al medi que l’envolta.
En efecte, qualsevol estructura metàllica enterrada o submergida en un líquid actua com un elèctrode en un electròlit, de forma que hi ha una tendència a la ionització del metall, és a dir, a la seva corrosió Hi ha tres sistemes de protecció catòdica el d' ànodes galvànics consisteix a disposar uns elèctrodes d’un metall més electronegatiu correntment Mg, Zn, Al que el metall a protegir correntment Fe, de manera que aquest actua com a càtode en la pila formada, i és, per tant, incorrosible, mentre els ànodes es van dissolent lentament i cal renovar-los el de transport de corrent…
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina presenta una…
bismutur
Química
Compost binari format pel bismut i un altre element menys electronegatiu.
borur
Química
Compost binari de bor i un element menys electronegatiu, generalment metalls de transició.
La seva composició, llevat de casos isolats, no és estequiomètrica depèn, en darrer terme, de les exigències del reticle de bor i del metall, i no pas de les relacions de valència El mètode d’obtenció de borurs que ha resultat més reeixit ha estat l’electròlisi dels borats fosos mètode d’Andrieux La majoria tenen propietats metàlliques amb independència dels metalls de què deriven Els borurs metàllics es caracteritzen pel fet de tenir punts de fusió molt elevats, una duresa extraordinària i conductivitats elèctriques relativament elevades Tenen, en general, inèrcia química enfront dels àcids…