Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
prisma de Wollaston
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre de quars format per dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà tot al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions…
barra de control
Física
Tecnologia
Dispositiu en forma de barra o de placa, el moviment del qual permet de modificar la reactivitat d’un reactor nuclear en absorbir més o menys els neutrons.
Segons la funció que compleixen hom distingeix les barres de compensació , que serveixen per a compensar grans variacions lentes de reactivitat les barres de regulació , que serveixen per a afinar la potència fins a assolir el valor desitjat i compensar les variacions ràpides de reactivitat de poca amplitud i les barres de seguretat, que permeten d’aturar el reactor en pocs segons, en cas d’emergència Els materials més emprats per a construir barres de control són el cadmi i el bor o aliatges d’aquests elements també poden ésser utilitzats el samari, l’europi, el gadolini i l’…
prisma
Física
Sistema òptic constituït per dos dioptres plans que delimiten un medi transparent i formen un angle no nul, dit angle del prisma
.
Un raig lluminós en travessar un prisma sofreix, pel fet de refractar-se dues vegades, una per cada dioptre, un canvi de direcció, anomenat angle de desviació , que és funció de l’índex de refracció del medi que constitueix el prisma, de l’angle del prisma i del d’incidència del raig De la formulació general d’un prisma hom dedueix que l’angle de desviació és mínim quan el d’incidència i el d’emergència són iguals, i en resulta la relació on α és l’angle de desviació mínima que permet de determinar l’índex de refracció del prisma respecte al de l’aire que l’envolta, que hom pren…
ullera
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
turbina
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…