Resultats de la cerca

L’economia es basa en l’agricultura El regadiu 40 ha és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous Els conreus més estesos són el de la vinya 100 ha, dedicada a la producció de raïm de taula, cereals i oliveres La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris La població es doblà durant el s XVIII, s’estacionà al XIX i ha anat disminuint durant el XX, a causa de l’emigració, especialment cap a Alfarrasí El poble 207 h agl 2006,…

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de…

Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1 700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2 560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina la…

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h…

El terme és molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 1 104 m alt, pels quals davallen els únics corrents fluvials el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar L’economia és basada en l’agricultura, que aprofita els sectors més plans i els vessants baixos, on forma feixes predomina el secà només hi ha 12 ha de regadiu, i els conreus més estesos són el de la vinya, oliveres i, subsidiàriament, cereals La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris 92% de l’àrea conreada La població, que es mantingué estacionària al s…

El terreny, gairebé totalment pla, és accidentat a l’est per una sèrie de turons fronters amb l’horta de la Safor Els conreus ocupen la meitat del terme, amb predomini total del secà sobre el regadiu Els conreus més estesos són, de fa segles, el de la vinya raïm de taula, 200 ha, cereals, ametllers i oliveres però en desaparegué el de moreres amb les epidèmies de pebrina i la posterior crisi de la seda La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 97,2% de l’àrea conreada …

La carretera de Xàtiva a Ontinyent i el riu Clariano són el límit amb els municipis de l’Olleria i d’Albaida L’horta és regada amb l’aigua d’aquest riu, canalitzada mitjançant una séquia general i diverses derivacions el 1806, per tal de poder regar més terres, fou construït sobre el riu Clariano un gran aqüeducte d’un sol arc, anomenat l’Arcada Al secà es conreen oliveres, garrofers, ametllers, presseguers, albercoquers, magraners, figueres, pomeres, pereres, etc, a més de vinya, dedicada especialment al raïm de taula Hi ha, a més, diverses empreses dedicades a…

Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer…