Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
James Marsh
Química
Químic anglès.
El 1836 inventà un procediment per a descobrir l’arsènic en el cos en casos d’emmetzinament, conegut com a assaig de Marsh , d’un gran interès en medicina legal
Jean François Persoz
Química
Químic i farmacèutic francès, d’origen suís.
Fou professor a Estrasburg 1833-50 i a la Sorbona a partir del 1850 Descobrí amb Payen la diastasa amilasa , i posà en evidència l’emmetzinament mitjançant el fòsfor Publicà Introduction à l’étude de la chimie moléculaire 1839, entre altres obres
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
Joan Boada
Historiador.
Rector de Sant Iscle de Colltort Garrotxa Escriví 1473 un Memorial e calendari de les coses fetes e passades , crònica que abraça el període entre el 1348 i el 1486, interessant sobretot per la referència a la guerra contra Joan II i als conflictes dels remences, fets dels quals fou testimoni Recollí el rumor de l’emmetzinament de Carles de Viana i dels miracles que li foren atribuïts després de la mort
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
Guifré II de Barcelona
Guifre II de Barcelona en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona, de Girona (Guifré III) i d’Osona (897-911), fill i successor de Guifré I.
Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams de submissió a França El comte sembla haver…