Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
enfilall
Sèrie de coses que vénen l’una darrere l’altra sense interrupció.
enfilall
Conjunt de les coses enfilades en un fil, una corda, etc.
‘Amram Dara
Cristianisme
Autor samarità anomenat l’Antic.
Probablement ha d’identificar-se amb ‘Amram ben Séred, pare del cèlebre Marqa Escriví en arameu samarità diverses oracions litúrgiques, principalment en prosa, que constitueixen la major part del Durran ‘Enfilall de perles’, una de les parts del Defter , el principal llibre de la litúrgia dels samaritans
Guillem August Tell i Lafont
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat, notari i escriptor.
Exercí de notari a Gràcia i a Barcelona Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1912-14 i fou degà del Collegi Notarial de Barcelona 1917-19 Publicà nombroses obres jurídiques, com Notas sobre la teoría de los estatutos en la antigua jurisprudencia catalana 1887, Un siglo de escuela histórica 1914 i Comentarios al movimiento feminista 1915, entre altres Collaborà a La Campana de Gràcia 1875, Quatre Gats , Semanario de Mataró 1883 i Catalunya 1903 Com a poeta, conreà la poesia intimista especialment sonets — Enfilall —, madrigals, odes i fou premiat a diversos jocs…
Joaquim Asènsio d’Alcàntara
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona “La Corona de Aragón” i Madrid “La Correspondencia Ilustrada”, entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…
Pere Elies i Busqueta
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Es formà com a professor de català i ho fou per a la Generalitat Republicana Collaborà als diaris “L’Acció” i El Dia Ja en la postguerra, guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París el 1959 amb la composició Biografia Després, la seva obra literària es desplegà en el camp de la narrativa Una societat limitada , 1962 Joventut alada , 1964 El vianant , 1978, i Doble llum pel meu balcó , 1992 i la poesia La riuada , 1966 A dos corrents , 1976 Enfilall de sonets , 1988 Reflexos vitals , 1990, i Escala de febrers , 1996 També publicà diversos diccionaris bilingües i…
Joan Francesc
Historiografia catalana
Cronista i possible eclesiàstic vinculat amb la seu de Barcelona, ja que demostrà conèixer-ne molts detalls.
Vida i obra És l’autor del Llibre de les nobleses dels reis , manuscrit conservat actualment a la Biblioteca de Catalunya És gairebé desconegut, i fins i tot no se sap si el cognom era en realitat el nom de fonts en qualsevol cas, és el que l’autor s’atribueix en el pròleg de l’obra Un dels propietaris del manuscrit, Alexandre de Cartellà 1618, hi afegí el de Joan, anteposat al de Francesc, tot i que podria tractar-se d’una mala lectura de l’original «Jo Francesc» El Llibre de les nobleses dels reis és un enfilall de cròniques i textos, catalans o traduïts, molts dels quals ara…
enteixinat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de Peratallada Baix…
collaret
Ornament (cadena, enfilall de perles, de grans d’atzabeja, etc) que hom es posa al voltant del coll.
àbac
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Aparell simple de càlcul digital que permet de fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.
Consisteix, normalment, en un tauler o marc proveït de filferros parallels, amb boles foradades que corren al llarg d’aquests Cada enfilall representa un lloc decimal unitats, desenes, centenes, etc, i llur nombre pot ésser variable Les operacions s’efectuen canviant de posició unes boles en relació amb les altres, i, amb una manipulació complicada, hom pot aconseguir fins l’extracció d’arrels L’àbac fou usat a l’antic Egipte i probablement a Babilònia, d’on passà a Grècia i a Roma L’àbac romà consistia en una taula amb diverses ranures paralleles per on hom feia córrer pedres o…