Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
leptòtrix
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials, de la família de les clamidobacteriàcies, que són quimiosintètics i oxiden les sals ferroses a sals fèrriques.
Habiten a la gespa, i formen filaments envoltats d’una beina flexible que es cobreix d’hidròxid fèrric Es reprodueixen per conidis
arqueplasts
Botànica
Grup taxonòmic d’organismes eucaris, inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts, que comprèn les plantes terrestres i les algues verdes, els rodòfits i els glaucòfits.
És un grup clarament monofilètic els membres del qual es caracteritzen morfològicament per tenir cloroplasts envoltats de dues membranes, mitocondris amb crestes planes i cèllules mancades de centríols
clítoris
Anatomia
Òrgan erèctil femení situat a l’angle anterior de la vulva.
És format, com el penis, per dos cossos cavernosos envoltats d’una mucosa Té una gran sensibilitat als estímuls físics, com la pressió o el fregament, i és, doncs, una important zona erotògena
arquetal·lus
Anatomia vegetal
Tal·lus de tipus primitiu de les algues, en el qual les cèl·lules són totes semblants i susceptibles de dividir-se per bipartició, o de reproduir-se sexualment.
Si, després de dividir-se, es mantenen unides en agregats envoltats de gelatina, tipus palmelloide, en filaments, tipus trical, formen l' arquetallus típic Si les cèllules es mantenen aïllades com les clorelles i les clamidomones, formen l' arquetallus dissociat
acantodàctils
Zoologia
Gènere de llangardaixos de la família dels lacèrtids.
Habiten a les zones desèrtiques del nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la península Ibèrica Es caracteritzen pel fet de tenir els dits de les potes posteriors envoltats d’escates allargassades que els permeten de córrer ràpidament per la sorra
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques
Aracristi
Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi (dita també del Puig), situada dins el terme de Puig de Santa Maria (Horta del Nord), a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.
Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640 Felip III li atorgà el títol de reial , en visitar-la el 1656 La comunitat cartoixana la posseí fins el 1835 L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
zignemals
Botànica
Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoidal (Spirogyra), de placa (Mougeotia), de dues masses estrellades (Zygnema), etc.
La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses,…