Resultats de la cerca

Estudià a Dresden, on debutà l’any 1918 Entre el 1925 i el 1931, i després d’haver actuat en diversos teatres alemanys, formà part de la companyia del teatre d’òpera de Munic i en 1931-34 fou membre de la Staatsoper de Viena Compaginà les seves actuacions regulars i les aparicions al Festival de Bayreuth, on debutà el 1925 amb Els mestres cantaires de Nuremberg Després d’una breu temporada a Hamburg, del 1935 al 1944 formà part de la companyia lírica de la Staatsoper de Berlín Finalitzada la Segona Guerra Mundial tornà a Dresden 1946 i posteriorment es traslladà a Berlín En 1930-32 actuà al…

Estudià teoria de la música i piano al Mozarteum de Salzburg i a la Acadèmia de Música de Munic Doctorat en musicologia a la Universitat de Munic, on estudià del 1920 al 1925, amplià els seus coneixements a Itàlia i a les universitats de Viena i Berlín Entre els seus mestres tingué A Sandberger, G Adler, R Lach, J Wolf i A Schering El 1929 aconseguí un postdoctorat a la Universitat de Rostock amb una dissertació sobre la sonata en trio a Alemanya després d’A Corelli Fundà 1936 el departament de musicologia a Rostock i el dirigí fins el 1940, any en què succeí a Lach com a professor de…

Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City Opera Un any…

Estudià a Viena, on admirà G Mahler durant els seus últims anys com a director de l’Òpera Posteriorment es formà a Praga, i el 1911 hi fou contractat com a director del cor del Teatre Alemany Entre el 1912 i el 1919 treballà a Darmstadt El seu debut més celebrat fou el de Berlín, on el 1923 dirigí una reeixida producció de Fidelio que li suposà el nomenament de director musical de la Berliner Staatsoper, al capdavant de la qual estigué del 1923 al 1934 Durant aquest període estrenà Wozzeck , de Berg 1925, després de 137 assaigs d’orquestra, a més d’altres obres de compositors contemporanis…

A partir dels anys trenta ensenyà a l’Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l’escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d’una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis Emigrat el 1934 als EUA, s’hi naturalitzà Director del departament de psicoanàlisi de l’escola de medicina de Mèxic 1955, aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l’autoritat de l’estat a través de l’autoritat familiar i la por a la llibertat Entre les seves…

De molt jove es relacionà amb cercles esquerrans Familiaritzat amb les doctrines anarquistes, collaborà en publicacions d’aquesta ideologia i a la Primera Guerra Mundial fou empresonat pel seu pacifisme La seva producció literària està molt lligada a la seva activitat política Així, a la novella Ascona 1905 satiritza el naturisme de la seva època, i a Judas exposa un moviment revolucionari en forma de tragèdia El drama Staatsräson ‘Raó d’estat’, 1928 és inspirat en el procés de Sacco i Vanzetti És autor també de nombrosos pamflets i assaigs El 1933 fou internat al camp de concentració d’…

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951

Comandant de la marina 1935 i gran almirall del Reich 1939, durant la Segona Guerra Mundial dirigí la campanya de Noruega 1940 i dissuadí Hitler de la invasió de la Gran Bretanya Fou substituït per l’almirall Dönitz 1943 per discrepàncies amb Hitler Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou condemnat a presó perpètua 1946 i alliberat 1955 per motius de salut

El 1929 s’afilià al partit comunista, i fou empresonat pels nazis 1935-45 Acabada la Segona Guerra Mundial i creada la RD Alemanya esdevingué membre del comitè central 1946, del politburó 1958, primer secretari 1971-76 i secretari general del partit 1976 L’any 1976 fou nomenat president del consell d’estat Polític pragmàtic, endurí el règim després d’uns anys de liberalització moderada, però al mateix temps intensificà les relacions econòmiques amb el món capitalista i afavorí un acostament a la República Federal d’Alemanya El 1989 dimití tots els seus càrrecs oficials i fou expulsat del…