Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
esclop
Tecnologia
Calçat de cuir, sense talonera i amb sola gruixuda de fusta o de suro, la forma del qual recorda la de l’esclop tradicional.
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
esclop
Transports
Peça de fusta col·locada a l’extrem de la roda de proa en les embarcacions de pesca.
esclop
Agronomia
Tros de soca d’olivera amb alguna arrel i una part de rabassa destinat a la reproducció o a un empelt.
esclop

Esclops
© Corel
Tecnologia
Calçat de fusta fet d’una sola peça emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
bec d’esclop

Bec d’esclop
Peter Halasz (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell camallarg, ciconiforme, de la família dels cicònids, d’un metre aproximat d’alçada i amb el plomatge de tons grisos.
Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics
mola de s’Esclop
Cim
Cim (926 m alt.) de la serra de Tramuntana, damunt la costa septentrional de Mallorca, termenal dels municipis de Calvià, Estellencs i Andratx.
esclop de l’escarabat
Indústria tèxtil
Caixa amb un tac de goma emprada per a amortir la topada de les pales amb l’escarabat.
cigala

Cigala
iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci macrur, de l’ordre dels decàpodes, d’uns 30 cm de llargada, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró.
Són característiques les antenes externes en forma d’àmplies paletes La seva carn és comestible Es troba en tota la conca mediterrània occidental, a l’Adriàtic, i a l’Atlàntic des de Portugal a les Açores i al Cap Verd El seu nom científic varia segons la grandària del crustaci