Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Ramon Espanyol
Història
Fill de Pere Espanyol.
Participà amb el seu pare i els seus germans Bernat , Tomàs i Berenguer en la conquesta de València 1239 Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol
Bernat Espanyol
Història
Fill de Pere Espanyol.
Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon
Moviment Llibertari Espanyol
Història
Denominació aplicada al conjunt de les organitzacions de la CNT, FAI i FIJL, apareguda durant la guerra civil, fruit de la seva estreta col·laboració.
Un primer consell de l’MLE es constituí el 1939 a Perpinyà en formaren part MRVázquez, GEsgleas, Gda Sousa i FMontseny, entre d’altres, i fou desorganitzat arran de l’ocupació alemanya de França 1940
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
comtat de la Torre de l’Espanyol
Història
Títol concedit el 1833 a Josep de Montagut i de Salvador, procurador i diputat a corts per Tortosa.
Continua en la mateixa família
Carles Hug de Borbó-Parma
Història
Pretendent carlí al tron espanyol.
Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya, 22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del…
Unión Militar Democrática
Història
Organització clandestina fundada el 1974 a l’Estat espanyol per oficials antifranquistes i demòcrates.
La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants Juli Busquets i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’amnistia del 1977 i…
Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball
Història
Primera organització sindical obrera d’abast espanyol.
Fou creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol , juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid Lorenzo, Mora, González Morago, etc i a Barcelona Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca març-maig del 1871, i fou declarada illegal…
guerra de Melilla
Història
Conjunt de conflictes armats entre el govern espanyol i les cabiles del Rif.
El primer de l’octubre del 1893 al març del 1894, entre les víctimes del qual figurà el general Margallo, acabà amb la consecució per part del govern espanyol de l’establiment d’una zona neutral adjacent a Melilla El segon 1909, originat entorn de l’explotació de les mines de ferro Guelaia i de plom Monte Afra del Rif, tingué com a fets destacats el combat del Barranco del Lobo 27 de juliol i l’assalt, per etapes, a la muntanya Gurugú la lluita, oficialment anomenada campanya del Rif , anava dirigida contra les cabiles, no pas contra el govern del soldà L’embarcament de tropes…
maquis
Història
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’Estat espanyol.
Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina