Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
alcmeònida
Història
Membre d’una família aristocràtica atenenca.
Vers l’any 630, l’arcont Megacles d’aquesta família, féu matar tots els implicats en la revolta de Ciló, la qual cosa provocà l’expulsió de la família d’Atenes Més tard, des d’Esparta, lluitaren contra la tirania dels Pisistràtides i aconseguiren de portar l’exèrcit de Cleòmenes a l’Àtica i de destronar el tirà L’alcmeònida Clístenes féu una sèrie de reformes democràtiques Pèricles pertanyia a aquesta família, i, durant la guerra del Peloponès, els espartans demanaren l’expulsió de tots els seus membres, basant-se en la maledicció per la mort de Ciló Fou un dels baluards de les llibertats…
Olint
Ciutat
Antiga ciutat grega situada a la península Calcídica.
Habitada per unes tribus grecotràcies que foren expulsades a l’època de la invasió persa de Grècia ~480 aC, fou repoblada per grecs de la Calcídica Formà part de la lliga de Delos fins que es rebellà contra Atenes i s’alià amb Esparta Autònoma a partir del 421 aC, s’alià amb Atenes, després amb Macedònia i, novament, amb Atenes, en veure's amenaçada per les ambicions expansionistes macedòniques Malgrat que Atenes, forçada pels discursos de Demòstenes les Olintíaques acudí a socórrer-la, la ciutat fou ocupada i destruïda el 348 aC Les excavacions, iniciades el 1928, han posat al…
Arat de Sició
Història
Militar
Estrateg de la Lliga Aquea
.
El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l’hegemonia…
Etòlia
Geografia històrica
Antic estat situat a la part occidental de la Grècia central, que limitava al nord amb l’Epir, al sud amb el golf de Corint, a l’est amb la Lòcrida i a l’oest amb el riu Aquelous.
Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats En ésser…
Cimó
Història
Militar
Política
Polític i estrateg atenès, un dels dirigents del partit aristocràtic, fill de Milcíades.
Lluità a Salamina Collaborà amb Aristides en la formació de la confederació de Delos 479-478 i en la campanya contra els perses a Tràcia el 476 prengué Èion i Esciros el 468 derrotà per terra i mar els perses a Eurimedont el 465 recobrà el Quersonès traci i, després d’un setge de dos anys, reduí Tasos, que s’havia separat de la confederació En la seva política proespartana envià tropes ateneses d’ajut, durant la guerra d’Esparta contra Messene, que foren rebutjades per recel pels espartans, la qual cosa li valgué una condemna a ostracisme el 461 Tornà a Atenes el 451 i, el 450, en la campanya…
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el comandament…
Beòcia
Geografia històrica
Regió històrica i nomós
de la Grècia Central, situada entre el canal d’Eubea, l’Àtica, el golf de Corint i les muntanyes de la Lòcrida.
Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2 952 km 2 117 175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC Vers la fi del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina