Resultats de la cerca

Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom…

Llicenciat en dret a València, s’establí a Madrid, on arribà a magistrat del Tribunal Suprem 1875 Intervingué en l’establiment de la carrera del notariat 1857 i redactà la llei del Notariat 1862 Escriví drames bíblics Sara , 1947 Judith , 1948, poemes èpics La nueva guerra púnica o España en Marruecos , 1860 La mallorquina , 1877, i novelles curtes

Llicenciat en dret a València 1868, s’establí a Madrid Collaborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris Menà una campanya en pro de la restauració borbònica a l’adveniment d’Alfons XII, Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”

El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes

El 1860 emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret i exercí diversos càrrecs al govern municipal Fou fundador de la Creu Roja argentina i director i fundador de la revista L’Aureneta 1876, on publicà unes Cartes catalanistes Fou un dels fundadors i president del Casal de Catalunya de Buenos Aires Regionalista federatiu, organitzà el lliurament de la bandera regalada pels catalans d’Amèrica a la Mancomunitat de Catalunya El 1917 li fou editat, a Barcelona, el recull d’articles Lluny de la terra El 1922, com a representant dels exiliats, presidí a…

Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom

La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA 1776 i del pensament dels filòsofs del s XVIII Proclamà la igualtat de tots els homes article 1, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió article 2 Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general article 6, instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la…

Filla de l’arquitecte Salvador Soteras , fou la primera dona a llicenciar-se en dret per la Universitat de Barcelona setembre del 1927 i la primera advocada collegiada de l’Estat espanyol Posteriorment es doctorà per la Universitat Complutense de Madrid Establí un despatx a Barcelona amb el també advocat i regidor d’ERC Antoni Vilalta , amb qui es casà el maig del 1931 El 1936, poc després d’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, emigrà amb la seva família a Brusselles El 1939 passà a Mèxic, on visqué fins a la mort Amb la victòria franquista, fou expedientada, multada i…