Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
estannós | estannosa
Química
Dit especialment dels composts d’estany en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació +2.
estannós | estannosa
estany
Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
sulfur d’estany (II)
Química
Sòlid en forma d’escates grogues (si hom l’obté per acció de l’àcid sulfhídric sobre una sal estànnica) o de pólvores marrons (si la sal emprada és estannosa), insoluble en aigua i en solucions alcalines i soluble en els àcids clorhídric i sulfúric concentrats.
Hom l’empra com a catalitzador de reaccions de polimerització i per a bronzejar objectes de guix