Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Estanya
Poble
Poble (716 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Sosa (Cinca) i del riu Guard (Noguera Ribagorçana), vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.
De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Sant Esteve Formà part de l’antic terme de Pilzà
l’Alqueria d’Estanya
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Cocentaina (Comtat).
Era un lloc de moriscs que es despoblà quan en foren expulsats el 1609 era habitat aleshores per 36 famílies
les Alqueries de Benifloret
Llogaret
Llogaret del municipi de Cocentaina (Comtat), a la plana regada, a la dreta del riu d’Alcoi.
Era un lloc de moriscs el 1609 tenia 15 focs que pertanyia als Estanya
Pilzà
Poble
Poble (905 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), al cim de la serra de Pilzà, dominant els replans dels conreus i la vall del riu Guard.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc El terme formà, amb el de Purroi, un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany
Cabestany
Despoblat
Despoblat del municipi de Benavarri (Baixa Ribagorça), prop d’Estanya, a l’antic terme de Pilzà.
Depenia eclesiàsticament de l’abat d’Àger
monestir de Poblet
Panoràmica del monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…