Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Ganga estepària
Espècie característica de les estepes asiàtiques, la ganga estepària és un típic exemple d’ocell irruptor que, de tant en tant, realitza invasions que el porten lluny de les seves àrees tradicionals, i durant les quals es presenta accidentalment a Europa Als Països Catalans és excepcional, amb només dues captures al Rosselló, una de les quals és del 19101859, i una tercera dada d’un ocell caçat el 09061888 a València, any de forta invasió a Europa
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L' Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4 464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L' Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2 500 m, i a partir del límit de la neu 3 500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària…
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
txernozem
Geologia
Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.
La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental
desert Aràbic
Desert
Desert d’Egipte i Sudan, entre la vall del Nil i la mar Roja.
És un territori muntanyós format de roques cristallines granit, gneis, diorites que culminen a Egipte en el Ǧabal Šā'ib al-Banāt 2 187 m i al Sudan en el Ǧabal ‘Ōda 2 259 m La regió, de vegetació estepària, excepte en els nombrosos uadis, és habitada per tribus de beduïns nòmades dedicats a la ramaderia Hom hi troba jaciments de titani, wolframi, níquel, molibdè, crom, fosfats i petroli
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
Bǎrǎgan
Geografia històrica
Regió de Romania, limitada al nord-est pel curs inferior del Siret, a l’est i al sud pel Danubi, al sud-est pel Dîmboviţa i al nord-oest per l’arc dels Carpats.
Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres
columbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de potes curtes, bec amb l’àpex corni, gruixut i una mica encorbat, i la base amb una pell suau que cobreix els orificis nasals.
Bons voladors, són gairebé cosmopolites en són excepció les regions circumpolars Representants més importants de l’ordre dels columbiformes Subordre de les columbàcies Família dels colúmbids Columba guinea colom de Guinea Columba livia colom roquer Columba oenas xixella Columba palumbus tudó Didunculus strigirostris manumea Macropygia phasianella colom faisà Oena capensis tórtora del Cap Streptopelia decaocto tórtora turca Streptopelia senegalensis tórtora del Senegal Streptopelia turtur tórtora Família dels ràfids Raphus cucullatus dodo Subordre dels pteroclis Família de les pteròclides…