Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
societat de guanys
Dret civil català
Règim econòmic conjugal característic de les regions de dret civil castellà (sociedad de gananciales), i que consisteix en una comunitat limitada de béns durant el matrimoni.
Al Principat de Catalunya la societat de guanys només existeix quan expressament l’estipulen els cònjuges en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
Institut Ramon Llull
Palau del Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull
IRL
Entitats culturals i cíviques
Literatura catalana
Organisme dedicat a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…
sinal·lagmàtic | sinal·lagmàtica
Dret civil
Dit del contracte en el qual les parts estipulen obligacions mútues i recíproques, de manera que, si una de les parts viola el contracte, l’altra resta lliure de complir el que prometé.
Pertanyen a aquesta mena de contractes, entre d’altres, el comodat, el dipòsit, la penyora, la venda, l’arrendament, el mandat i la societat
compromís
Dret processal civil
Contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues o més persones estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers (un o uns quants), designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió (arbitratge).
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…