Resultats de la cerca

Els informants en etnografia han estat un collectiu anònim de la població estudiada o bé, en alguns casos, persones particulars que pels seus coneixements de les tradicions culturals eren claus per a l’etnògraf

Escriví diversos llibres, entre els quals The Melanesians 1891, basant-se en les dades aplegades especialment en els seus anys de missioner 1866-1877 És important la seva exposició de la creença dels melanesis en el mana

Etnògraf dedicat a la investigació emprant el cinema com a complement dels seus estudis, dirigí, entre d’altres Les fils de l’eau 1955, La pyramide humaine 1960, Les veuves de quinze ans 1964, Petit à petit 1970, Les architectes d’Ayorou 1972, Babatoo 1975, Dionysos 1984, Madame L’eau 1993 i Le rêve plus fort que la mort 2002

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La villa de…

Amb motiu de les seves exploracions pels estats de l’oest americà, realitjà estudis sobre les races autòctones, que completà amb observacions geogràfiques i geològiques de considerable vàlua científica El 1881 féu la primera classificació científica de les llengües indígenes de l’Amèrica del Sud

A 15 anys publicà la primera collecció de poemes, Na belykh ostrovakh ‘A les illes blanques’, 1910 De la poesia “pura” passà a considerar l’art “com a arma per a lluitar per la nova vida” 1930 Kíev 1935, Leto ‘L’estiu’, 1936 La seva obra Les roses i el raïm obtingué el premi Lenin 1960 Traduí a l’ucraïnès els clàssics russos i fou també etnògraf i folklorista

Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics Religiões da Lusitânia 1897-1913, Etnografia Portuguesa 1933-42, Tradiçoes populares de Portugal 1882 Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise 1901 i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa 1911, punt de partença de la filologia moderna al seu país

Estudià a Copenhaguen Féu aviat un viatge a Lapònia, i a partir del 1902 començà l’exploració de les regions àrtiques Grenlàndia, l’Àrtic americà i regions properes de l’estret de Bering El fet de conèixer la llengua dels esquimals li facilità el contacte amb la gent d’aquells paratges inhòspits Escriví In der Heimat des Polarmenschen ‘En la pàtria de l’home del pol’, 1922 i Across Arctic America 1927

Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de llibres com…