Resultats de la cerca

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració…

Constituí una noblesa de segona classe —entre la nobility i la burgesia rica— i era formada pels gentlemen i els esquires Des del s XVI exercí influència al camp, que culminà al s XIX, quan la industrialització minvà la importància d’aquest, la qual cosa la dugué a unir-se familiarment amb la nova burgesia industrial Fins a la reforma electoral del 1832 dominà la Cambra dels Comuns

Llicenciada en psicologia, ha estat docent en l’ensenyament públic i a la universitat L’any 1980 fou nomenada membre del Consell de l’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment fou successivament cap de serveis d’ensenyament a Girona 1982-86 i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya 1986-89 Entre el 1989 i el 1993 fou sub-directora general de Formació Permanent, i entre el 1993 i el 1999 ocupà la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya L’any 1999 fou nomenada consellera de Benestar Social, càrrec que exercí fins el 2003 Afiliada a …

Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa L’any 1952 fou ordenat de sacerdot Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer 1973-76 La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels…

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la…

Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i independents La…

Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de…

Doctor en dret 1949 i en lletres 1964, exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i…

Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia En la seva vasta producció més de cinquanta volums i 600 articles tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació amb una especial atenció a la França revolucionària, la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en sociologia i…