Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
melcoratge de bosc
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles ovades i crenades de flors femenines pedunculades i de càpsules pubescents.
Creix en rouredes i fagedes
joliu
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 15 a 40 cm d’alçada, de fulles oblongues i de flors blaves en raïm.
Es fa en fagedes i en indrets humits de muntanya
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
auró
Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de…
coral·lorriza
Botànica
Planta pròpia de les fagedes i de les avetoses, de la família de les orquidàcies, de flors pèndules, de fulles transformades en esquames i d’arrels reduïdes a causa de l’associació que estableix amb un fong del qual depèn.