Resultats de la cerca

Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya

Cinturó negre vuitè dan, es proclamà campió d’Espanya cinc vegades consecutives 1979-83 El darrer any també fou campió del món del pes mitjà 83 kg, categoria en què assolí una medalla de bronze mundial 1981 Conquerí diversos trofeus internacionals i fou designat millor esportista espanyol 1982, 1983 Abandonà l’alta competició per exercir com a entrenador i seleccionador estatal, càrrec que exercí en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Treballà com a director d’organització del COOB 92, fou professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors del COE i dirigí el programa de detecció de talents al centre…

Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes 1953 S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya Quant a la resistència, també fou campió estatal 1958 i d’Europa 1961 i guanyà les 24 Hores de Montjuïc 1962, 1968 Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera victòria amb…

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva i…

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…

Estudià a Llotja amb Josep Flaugier Durant la guerra del Francès s’establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà mansions de patricis Havent tornat a Barcelona, la societat d’accionistes del Teatre Principal li confià la direcció de les decoracions i maquinària del local, per al qual també pintà el teló Durant l’epidèmia de febre groga 1821 es refugià a Manlleu Osona i pintà decoracions per al teatre de Torelló Hom el considera un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya, però el seu conegut paisatge Pastoral Museu d’Art Modern de Barcelona té encara força reminiscències rococós Fou…

Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses

Des del 1911 fou mestre de capella de Santa Maria de Mataró, en substitució de Francesc Mas i Oliver Cofundà i dirigí l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró, un cor d’homes i nens, que l’any 1918 començà les actuacions El grup, acompanyat ocasionalment per una petita orquestra de corda i de vent dirigida per Josep Castells, es constituí amb la idea de conrear la polifonia clàssica i d’actuar durant les funcions litúrgiques Fargas compongué una gran quantitat d’obres religioses, moltes de les quals publicades per la Unión Musical Española UME, com ara el càntic a la Mare de Déu A la…

Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que retornà a…