Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’honor 2009

S’especialitzà en la modalitat eqüestre del concurs complet d’equitació CCE Es proclamà campió d’Europa de cavalls àrabs en la modalitat de salts 2004 i subcampió en la de CCE 2004 Assolí les medalles d'or 2012, 2016, plata 2013 i bronze 2010 als Campionats d’Espanya del CCE Guanyà dues vegades la Copa del Rei de CCE 2007, 2010 També fou cinc vegades campió de Catalunya del CCE 2003, 2007, 2010, 2011, 2012 El 2006 participà en el Campionat del Món de cavalls joves del CCE Obtingué la segona posició a la Lliga de Salt Terres de Ponent 2011 Formà part de la selecció espanyola Exercí de…

Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta formà la Jai Jazz…

És jugador i president del Club Dards 501 de la Bisbal del Penedès, de la primera divisió catalana El 2009 es proclamà campió de Catalunya individual i subcampió per parelles, amb Josep Santoja

Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna catalana En…

Excavà en diversos poblats ibèrics dels voltants de Barcelona i s’especialitzà en l’estudi de les importacions de ceràmica romana republicana de vernís negre, coneguda amb el nom de campaniana Entre les seves publicacions destaquen La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete del Tossal de les Tenalles de Sidamunt Lérida 1965, La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar 1970 i La Penya del Moro a Sant Just Desvern Barcelona 1975, en collaboració amb EMorral i ESanmartí

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…

S’inicià en la música al costat del seu pare, Josep Maria Vivancos, organista a Barcelona Professor de composició i d’orquestració de l’ESMUC, des de l’any 2003 A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat i posteriorment completà la seva formació amb Maria Canals piano i David Padrós composició També cursà estudis a París i Noruega La música coral ocupa una part important del seu catàleg, tot i que també destaquen les seves composicions per a orquestra, com La ciutat dels àngels 2002, guanyadora del concurs Gaudeamus d’Amsterdam Blau , estrenada per l’OBC el 2006, i Còdex Tres glosses…

En poesia ha publicat Assaig de poema 1980, i, en novella, La mort del fabulador 1999, una representació simbòlica i una complexa paràbola moral

Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les…