Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Corral de l’Olivera
Teatre
Teatre de la ciutat de València, actiu als ssXVI, XVII i XVIII.
Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al s XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i…
Michelangelo Buonarroti
Literatura italiana
Escriptor italià, nebot de Miquel Àngel.
És autor d’obres cortesanes, molt riques en escenografia, i de farses rústiques Tancia 1612, Fiera 1618
Niccolò Campani
Literatura italiana
Escriptor italià, dit també Strascino
.
Escriví diverses farses burlesques, el protagonista de les quals era sovint el tipus de pagès astut i rústec que després popularitzà Ruzzante Magrino 1514, Coltellino 1520, etc
De Filippo
Teatre
Família d’actors i comediògrafs italians integrada pels germans Titina (Nàpols 1898 — Roma 1963), Eduardo(Nàpols 1900 — Roma 1984) i Peppino (Nàpols 1903 — Roma 1980).
De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà…
Gerbrand Bredero
Teatre
Dramaturg holandès.
Influït per la narrativa espanyola i la francesa, escriví farses populars, De klucht van de koe ‘La farsa de la vaca’, 1612, i comèdies, Het moortje ‘El moret’, 1615, sobre L’eunuc de Terenci
Claudi Bruelhs
Literatura
Escriptor occità.
És autor de Jardin di Musas provençalas 1628 Les seves poesies juganeres i les seves composicions polítiques interessen menys que les tres farses satíriques de llenguatge truculent, que fa oblidar la psicologia rudimentària dels personatges i la poca versemblança de l’acció
Diego Sánchez de Badajoz
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte
Benet Andreu i Pons
Música
Compositor, mestre de capella (1826) i organista de Santa Maria de Maó.
Introduí reformes en el cant pla segons el criteri que exposa en El canto llano simplificado en su anotación y sus reglas Barcelona, 1851 Deixà escrites nombroses composicions d’església, com és ara un Miserere, el Repertorio de misas a toda orquesta, dues farses 1832 i 1838 i una òpera titulada La fidanzata corsa 1846
Emili Barthe
Teatre
Dramaturg popular occità.
Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina