Resultats de la cerca

Originàries de l’edat mitjana i filles dels antics joglars, desaparegueren amb la proliferació de companyies professionals i estables

Creada com a extensió de la Congregació Mariana, en fou el primer president Antoni Llonch En aquells primers anys, Folch i Torres hi fou l’autor més representat —especialment els seus Pastorets — i hom creà un premi que porta el seu nom i que s’atorga anualment des del 1951 Ocupà el Teatre Alcázar fins el 1956, que inaugurà amb la collaboració econòmica de 650 persones un local propi 1365 localitats, que el 1972 esdevingué municipal L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Obra dels arquitectes Arís i Vila Juanico, amb una capacitat de 1 103 places platea i dos pisos, fou equipat des del principi per a la programació de música, teatre i dansa El 1972 passà a propietat municipal dirigit inicialment per un patronat, des del 1984 és administrat directament per l’Ajuntament Han estat especialment importants les reformes fetes en 2000-02, que n’han millorat en profunditat les possibilitats escèniques i la seguretat A més de les temporades de teatre, dansa i música simfònica -on actua l’Orquestra Simfònica del Vallès-, s’hi representen les òperes programades pels…

Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

Redactor de la Revista de Sabadell , publicà més de vint llibres, d’un estil popular Cal destacar-ne, El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, va escriure també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

Redactor de la “Revista de Sabadell”, publicà més de vint llibres, d’estil popular Cal destacar-ne les obres de teatre El promès de la malalta 1917, El cop de riu 1926, La suprema lluita 1936 els poemes Del meu romiatge 1930, El llibre de les sardanes 1953, a part de versos castellans, i Proses viscudes 1926-29 i A la joventut de la Faràndula 1957

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995