Resultats de la cerca

Fou segon en el Campionat d’Espanya amateur 1965 i tercer en el Tour del Porvenir 1966 Competí com a professional dins l’equip Kas 1968-71 El 1969 guanyà la Pujada a Urquiola, debutà en el Tour de França, en el qual participà en dues ocasions més, i fou segon en el Campionat d’Espanya de muntanya L’any 1970 guanyà una etapa de la Volta a Mallorca, el Critèrium d’Ourense i el Gran Premi de Cuprosan També s’estrenà a la Vuelta a Espanya, on competí un parell de cops Fou segon a la Pujada a Arrate 1971

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Establert a Barcelona el 1920, debutà com a professional el 1926 Amb set victòries s’erigí com el corredor amb més triomfs en la història de la Volta Ciclista a Catalunya 1928-30, 1932, 1935-36, 1939 La primera Volta, l’aconseguí amb l’equip Elvis-Wolber, les dues següents amb el FC Barcelona Entre el 1931 i el 1933 competí com a independent Integrat a l’equip Orbea, guanyà les Voltes del 1935 i el 1936 Fou campió d’Espanya de fons 1930, 1931, 1933, 1936 i guanyà la Volta al País Basc, la Volta a Llevant i el Circuit de Getxo, totes el 1931, el Trofeu Masferrer 1932, 1933, la Volta al Marroc…

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965

S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en els Jocs…

Succeí el seu pare, Pedro Zamora Tomàs, en la presidència de la Unió Ciclista L’Hospitalet l’any 2004 i es feu càrrec de l’organització del Critèrium de L’Hospitalet i el premi Inauguració

Es formà al Club Ciclista Empordanès, i fou campió de Catalunya juvenil 1971 Competí com a professional amb els equips Novostil 1976 i 1979-80, Edilna 1977 i Transmallorca 1978 Guanyà la Volta a l’Aragó 1979 i una etapa en les voltes a Astúries, el País Basc i la Costa de Azahar

Com a amateur fou segon a la Volta a Navarra 1970 Entrà al professionalisme amb l’equip Kas 1971-78 Debutà al Giro d’Itàlia el 1972 i el millor resultat fou un quart lloc 1973 El 1972 també debutà a la Vuelta a Espanya, en la qual fou quart 1973, campió 1976 i subcampió 1978 El 1974 es proclamà campió d’Espanya de muntanya i s’estrenà al Tour de França Guanyà també etapes de la Vuelta a Astúries 1971, 1974, en la qual fou segon 1973, una etapa a la Volta a Suïssa 1976, una de la Vuelta a Aragó 1978 i una de la Volta a Catalunya 1974 Fou tercer a la Clàssica de Sabiñánigo i a les voltes a La…

Fou ciclista professional entre el 2000 i el 2005 amb l’equip Relax-Fuenlabrada Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 2001 i una altra de la Volta a Aragó 2004, i completà dues edicions de la Vuelta a Espanya 2002, 2003 Assolí les voltes a Galícia 2006, 2007 i Salamanca 2007 i el Gran Premi Àrea Metropolitana de Vigo 2007

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el Campionat de l’…