Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
fatxa
Feixista.
Jacques Doriot
Història
Política
Polític francès.
Obrer metallúrgic i membre del partit comunista 1921, el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français PPF pel juny del 1936 Collaboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme LVF de Vichy Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a…
Acción Española
Partit polític
Organització feixista impulsada a Barcelona a l’abril de 1931.
Havia d’aplegar membres del Sindicat Lliure, del Sometent, de la Unión Patriótica i de grups ultradretans, així com significats monàrquics i integrants de la Lliga Regionalista Probablement pretenia cons-tituir una milícia antirepublicana que agrupés elements del Sindicat Lliure i d’extrema dreta, feta avortar per la proclamació de la Segona República
Peña Ibérica
Política
Entitat política i esportiva de caire ultradretà i anticatalanista creada a Barcelona a la fi del 1923 entre els socis i els partidaris del C. E. Espanyol; dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José María Poblador i alguns més, promogué successivament dos setmanaris, Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F. C. Barcelona.
Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica
Mario Camerini
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Digne i destacat artesà cinematogràfic fins al període feixista, sobrevisqué posteriorment realitzant films espectaculars d’abast internacional com Ulisse 1953, Vacanze a Ischia 1958, I briganti italiani 1961 i altres
Roberto Farinacci
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític italià.
Fou director d’"Il Regime Fascista”, secretari general del partit feixista 1925-26, membre del gran consell 1935 i ministre d’estat 1938 De tendència radical, fou partidari de la collaboració amb Alemanya Fou executat pels partisans
Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas
Partit polític
Organització de tendència feixista fundada a Barcelona al desembre de 1935.
Volia “hacer del pueblo Español un pueblo feliz, culto y respetado en la Tierra” El president fou el doctor José A Serrallach Juliá que havia estat membre de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Rafael Merry del Val
Cristianisme
Eclesiàstic i diplomàtic anglès d’origen castellà.
Sacerdot 1888 i bisbe titular de Nicea 1900, Pius X el féu secretari d’estat i cardenal 1903 Menà una política intransigent, organitzà la cúria romana i lluità contra el Modernisme Secretari del Sant Ofici 1914, es mostrà favorable al moviment feixista
Arturo Labriola
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Fou un capitost del socialisme —director del diari Avanguardia Socialista —, ministre de treball 1920-21 i catedràtic d’economica política a Messina 1926 Durant una part del règim feixista residí a França i a Bèlgica Escriví diverses obres d’economia i de política
neorealisme
Cinematografia
Moviment cinematogràfic italià que sorgí el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial i del feixisme, i durà fins cap al 1952, quan el profund canvi econòmic, polític i social que experimentà el país canvià les orientacions cinematogràfiques.
Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida…