Resultats de la cerca

L’alfabet fenici alfabet comprenia vint-i-dos signes, subsistí en el púnic i fou imitat en l’alfabet grec arcaic Una de les variants més importants del fenici és el púnic, estès pels dominis dels cartaginesos Són conservades nombroses inscripcions fenícies per tota la conca mediterrània, amb texts funeraris, religiosos i legislatius

Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…

És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema  La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…

És documentat des del ~600 fins al 146 aC caiguda de Cartago, que donà pas al neopúnic , l’ús del qual es prolongà fins al s VI dC Les diferències del púnic respecte al fenici són d’ordre lingüístic, degudes a l’evolució interna de la parla i, sobretot, al substrat libicoberber de Cartago ús més freqüent de les matres lectionis , de l’article, etc i gràfic l’escriptura és més cursiva En el neopúnic aquestes diferències s’accentuaren emprament regular de matres lectionis com a vocals, confusió de les guturals, escriptura molt cursiva fins al punt d’esdevenir illegibles els texts,…

Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986

Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest…

D’estil fenici-xipriota, molts especialistes suposen que foren fabricades a Tartessos

Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó

Establiment fenici i púnic, fou una colònia romana amb el nom de Thysdrus S’hi conserva l’ amfiteatre d’El-Djem

Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria