Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
fenotip
Biologia
Conjunt de caràcters visibles que un organisme presenta com a resultat de la interacció entre el seu genotip i el medi ambient (gènic, físic, hormonal, etc.).
Hi pot haver diferències fenotípiques entre organismes amb el mateix genotip i similituds fenotípiques entre individus amb diferent genotip
genotip
Biologia
Conjunt del contingut genètic d’un organisme.
En la cèllula aquest material es troba en els cromosomes cromosoma gen S'oposa a fenotip
fenocòpia
Biologia
Fenotip que, per causes externes, ha canviat fins a assemblar-se a un altre fenotip que normalment correspon a un genotip diferent.
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials…
fenogènesi
Biologia
Procés de derivació del fenotip, condicionat per la interacció del genotip amb l’ambient.
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
gen salvatge
Biologia
Gen que manifesta el fenotip característic de l’espècie i, per tant, s’ha adoptat com a estàndard.
mutant
Biologia
Dit de l’individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc, que prové d’una forma salvatge per mutació.
herència
En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions…
dominància
Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se també…