Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
dictiosifonals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus ramificat, de consistència cartilaginosa, amb creixement tricotàl·lic o intercalar.
Els esporangis, entremesclats amb paràfisis, són agrupats en sorus
ectocarpals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus poc diferenciat, constituït per filaments ramificats, a vegades conglutinats en feixos.
Es reprodueixen asexualment per zoòspores que neixen d’esporangis uniloculars o pluriloculars, i sexualment per isogàmetes Són algues gairebé exclusivament marines
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…
varec
Botànica
Massa d’algues, principalment feofícies, que la mar llença a les platges o que hom talla (varec de fons).
Constitueix un excellent adob orgànic, ric en potassi i bon condicionador del sòl Els varecs són més abundants a la costa atlàntica que a la mediterrània
fucus
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, molt abundants a la zona intermareal de les mars fredes.
Són algues coriàcies i molt mucoses, sovint proveïdes d’aerocists que els permeten de flotar Són una part important del varec i serveixen d’adob i per a fer pinso
fucals
Botànica
Ordre de feofícies que compon la subclasse de les ciclospòries i que comprèn bàsicament la família de les fucàcies.
laminarials
Botànica
Ordre de feofícies que presenten oogàmia i alternança de generacions, amb esporòfits de grans dimensions i amb gametòfits molt petits.
El tallus, força diferenciat, comprèn un estípit fixat per hapteris i una làmina entera o més o menys dividida
desmarestials
Botànica
Ordre de feofícies de creixement axial, d’aspecte plumiforme a l’hivern i de mida gran, pròpies sobretot de mars fredes.
esfacelarials
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus amb ramificacions polístiques i de creixement terminal dut a terme per una cèl·lula inicial molt grossa.
Hi ha reproducció asexual per zoòspores flagellades i per propàguls claviformes característics, i reproducció sexual per isogàmia o, rarament, per oogàmia Són algues marines litorals, sovint epífites sobre fucàcies i laminariàcies
escitosifonals
Botànica
Ordre de la classe de les feofícies, constituït per algues marines de tal·lus més o menys cilíndric i massís, amb creixement intercalar.
Les cèllules tenen un sol plast parietal Hi ha isogàmia i anisogàmia, i sovint també partenogènesi dels gàmetes