Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ferrita
Mineralogia i petrografia
Tipus de serpentina amb un contingut molt gran de FeO.
ferrita
Tecnologia
Dissolució sòlida intersticial de carboni en ferro α, d’estructura cúbica centrada en el cos.
És el constituent més tou de l’acer 90° de duresa Brinell, dúctil, malleable i de petita força coercitiva A la temperatura de 721°C té dissolt un màxim de 0,035% de carboni, i a 25°C, un mínim de 0,008% Els reactius metallogràfics habituals àcid nítric o pícric amb alcohol etílic solament en detecten els límits del gra, sense arribar a acolorir-la
ferrita
Electrònica i informàtica
Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, X podent ésser Ni, Co o Fe.
Presenta una permeabilitat i una resistència molt elevades i un cicle d’histèresi gairebé rectangular, la qual cosa fa que adopti només dues posicions de magnetització, de sentits contraris És emprada en la fabricació de nuclis toroidals per a memòries, d’antenes direccionals, de nuclis per a bobines, etc
antena de nucli de ferrita
Antena consistent en diverses espires de fil conductor enrotllades damunt un nucli de ferrita, compost d’òxids de ferro.
Les propietats de la ferrita permeten de concentrar les ones electromagnètiques en el nucli, i així, per a un mateix guany, de reduir considerablement les dimensions de l’antena És usada principalment en petits receptors de ràdio portàtils, on les mides són imperatives
alfagen | alfàgena
Tecnologia
Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.
El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de…
perlita
Tecnologia
Mescla eutèctica de ferrita i cementita, que és un dels constituents dels aliatges fèrrics, de forma generalment de plaques o làmines microscòpiques.
En l’acer és constituïda per set parts de ferrita i una de cementita i conté un 0,85% de carboni
tor
Electrònica i informàtica
Física
Peça en forma de tor, de material ferromagnètic, destinada a fer de nucli magnètic en alguns tipus especials de transformadors i bobines.
Els tors són emprats sobretot en les memòries de ferrita memòria 4
nucli magnètic
Electrònica i informàtica
Part del circuit magnètic d’un electroimant, d’un transformador, d’una màquina elèctrica, etc, al voltant de la qual hi ha un enrotllament.
Generalment és de material ferromagnètic Per a altes freqüències i en circuits electrònics diversos, dispositius de memòria, etc, hom empra nuclis de ferrita
ferrocrom
Tecnologia
Aliatge de ferro i crom (60 a 75% de Cr) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.
Hom l’obté en el forn elèctric a partir de mena de Cr, carbó de coc i quars Emprat en petits percentatges, forma carburs i millora les propietats de la ferrita
matriu
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica en forma de rectangle, constituïda per dues sèries de conductors paral·lels (files i columnes, perpendiculars entre elles) i proveïda dels borns corresponents d’entrada i de sortida.
A les interseccions d’aquests conductors hom disposa i connecta determinats elements o dispositius, com ara díodes, nuclis de ferrita, etc Les matrius són emprades en diversos circuits electrònics i especialment com a elements de memòria, codificació i descodificació