Resultats de la cerca

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-…

És al sector nord-occidental del terme L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la collegiata de Guissona El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell

El castell de Castellmeià s XIII fou refet en part a la fi del s XVI i és en bon estat de conservació N'eren senyors els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell al final del s XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià , únic títol concedit per Felip V a un català després de l’inici de la Guerra de Successió Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se celebra el darrer cap de…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl…

Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de Segarra, amb…

Situació i presentació El terme municipal de Massoteres, de 26,11 km 2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi Limita amb els termes de Guissona W, Sant Guim de la Plana S i E, Torà E, Biosca N i Torrefeta i Florejacs NW Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà o Palouet, a més del santuari de Camp-real La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda amb altituds de 529 i 526 m, a la banda de Talteüll el territori esdevé després planer entre…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà El territori d’Ivorra s’estén entre el Llobregós, a…

Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al barranc de Sant Gili, al S, travessat de llevant a ponent pel Sió El 1974 li fou agregat el municipi de l’Aranyó 26,1…