Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
església estacional
Cristianisme
Lloc de culte on es reunien el clergat i el poble de Roma per participar en la missa celebrada pel papa.
Als segles V-VI cada festa important era celebrada en una església estacional diferent el nom de la qual figurava, fins a la reforma litúrgica del concili II del Vaticà, en les rúbriques del missal
paladí
Història
Literatura
Heroi cavalleresc.
Derivat de comes palatinus i de palatinus , títols aplicats als funcionaris de la cort imperial, indicà, segons la tradició, els dotze cavallers —entre els quals figurava Rotllan— enviats a Hispània per Carlemany per combatre els infidels
escrivà major
Història
Escrivà que figurava com a cap dels escrivans d’una audiència, cúria o altre organisme oficial.
cantor
Música
A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.
En llocs petits, antigament, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants s XVI era professor de música i figurava com a segon del director A l’Església Catòlica, la persona que excerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
creu de Lorena
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu patriarcal, generalment d’argent.
Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu
kantor
Música
A l’Església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue, la composició d’obres adients, l’assaig i la direcció del cor i de la capella.
Antigament, en llocs petits, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants segle XVI, el kantor era professor de música i figurava com a ajudant del director Un dels músics més coneguts que exercí aquest càrrec fou JS Bach, kantor de Sant Tomàs de Leipzig des del 1723 i fins a la seva mort A l’Església catòlica, la persona que exerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
non plus ultra
Heràldica
Història
Expressió que significa ‘no més enllà’ que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d’Hèracles.
Figurà —modificada— com a divisa de Carles V de Castella escrita en una banda que enllaçava dues columnes
forfeit
Esport
Retirada voluntària d’un atleta o d’un equip d’una competició en la qual figurava inscrit reglamentàriament.
El forfeit produeix l’assignació de la victòria a l’adversari i, en alguns casos, altres penalitzacions
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
manescal
Història
Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.
L’ofici de manescal era estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers A València, les ordinacions de la confraria de ferrers, manescals i argenters, atorgades per Jaume II el 1298, són les més antigues conegudes A Girona, l’ofici figurava entre els que formaven part de la confraria dels elois La unió de l’ofici de manescal amb el gremi de ferrers —tot mantenint una certa autonomia professional— es mantingué, a Barcelona i a València, fins a les acaballes del s XVIII i el primer terç del XIX, abans que l’antic manescal es transformés…